METODOLOGÍA

MODELO

ANTECEDENTES

PROYECTO

La expressió i la comunicació com a eixos i eines d'intervenció.

Tant en la negociació de l'ús del preservatiu, en el disseny de l'eslògan d'una campanya de prevenció o en la intervenció en un grup a través d'educadors d'iguals, les estratègies de comunicació juguen un paper clau. Aquest paper pren major importància i complexitat quan augmenta la diversitat cultural.

És aquí on pensem que els mitjans de expressió i comunicació entren en joc com a eina molt potent.

La principal línia de treball del projecte s'estructura a partir de dos estratègies fonamentals. La primera seria la realització d'actuacions puntuals dels diferents mitjans amb els que treballem (en l'actualitat hip-hop, màgia, teatre, danses de Bollywood, danses africanes), i té com objectiu la sensibilització, la informació i la creació de debat sobre temes relacionats amb la salut o la immigració.

La segona es basa en la realització de tallers de formació per a joves que busquen desenvolupar les habilitats comunicatives a nivell interpersonal, grupal i social. Aquestes habilitats són importants tant si parlem de sexualitat com si parlem de diversitat cultural. Treballem seguint un esquema dividit en tres fases:

• Expressió: En les primeres fases dels tallers ens centrem més en els aspectes relacionats amb la expressió. Aquests van des de buscar alguna cosa a dir (que no sempre és fàcil), fins a aconseguir que el resultat final se li assembli, tenint en compte que no sempre surt.
• Comunicació: En aquesta segona fase desplacem el focus d'atenció, centrant-nos en el receptor i valorant les adaptacions que s'han de fer i donant prioritat al que entendran sobre el que volem dir.
• Comunicació per al canvi: En aquesta fase es treballa el desenvolupament de missatges que pretenen no només arribar al receptor del missatge, si no produir algun tipus de canvi o reacció.

En funció de la duració del taller i la tècnica, es podran treballar els diferents aspectes.
L' equip que actua i condueix els tallers posseeix formació en aspectes sanitaris, en intervencions comunitàries i en comunicació/expressió. En funció del grup amb el que es treballa es realitzen adaptacions de idioma (anglès, francès, àrab, wòlof...), de continguts i d'estructura.

A més a més de tot això, també es desenvolupen activitats de mobilització comunitària, buscant reforçar el teixit comunitari mitjançant el suport a grups artístics de joves, la formació de professionals que treballen en el camp de la salut, els joves o la immigració, i a travès del suport a les entitats.

Però això... funciona?

Sincerament no podem contestar aquesta pregunta. Un dels principals problemes que tenim de cara a avaluar aquest projecte, es déu a la manca d'indicadors clars que puguin mesurar l'impacte real d'aquestes intervencions a nivell comunitari i a mig termini.

El que podem dir és què contem amb valoracions positives dels professionals i participants. Més enllà d'entrar a valorar els problemes que implica una avaluació sistemàtica d'aquest tipus de projectes que transcendeix la descripció d'activitats, pensem que és interessant remarcar alguns aspectes que hem considerat com a molt positius:

• Permeten donar resposta a las necessitats dels joves dels col·lectius immigrants, intervenint no només en cada comunitat per separat si no buscant estratègies per treballar en col·lectius heterogenis.
• Existeix bona acceptació d'aquests formats, amb bons índexs de participació i amb participants molt diversos (ambdós sexes, diferents orígens, diferents perfils migratoris i socioeconòmics...).