El projecte té com a punt de partida un programa de promoció de la salut, dirigit a població immigrant. Es va iniciar en 1995 com a programa de informació sanitària per a adults immigrants. Des del principi el treball es va centrar fonamentalment en tres àrees:
Aquesta dimensió comunitària de la salut té especial importància, ja que pensem que qualsevol enfoc de promoció de la salut que es centra únicament en l'individu (o indivídua), deixant de banda aspectes del context socioeconòmic, cultural, legal, relacional... deixa de banda variables que condicionen, i moltes vegades determinen el comportament individual.
A finals dels noranta, però, les estratègies que havíem desenvolupat es van mostrar insuficients. En aquesta època es va iniciar un canvi del perfil migratori, tant a Catalunya com a altres zones d'Espanya, que ha generat uns perfils poblacionals en els que la diversitat cultural és un fenomen cada cop més marcat. Un dels elements d'aquest canvi va ser un fort augment de joves immigrants, degut tant al increment de reagrupacions familiars com al nombre de menors que arriben sols i tot apunta a que durant la pròxima dècada aquesta evolució continuarà, aproximant-nos cada cop més cap a patrons poblacionals d'altres països europeus amb una tradició migratòria més llarga (França, Bèlgica, Anglaterra...).
El nom d'aquest projecte prové de la barreja dels conceptes "EXPRESSIÓ" i "MÉTISSAGE".
EXPRESSIÓ: La nostra forma d'intervenció és a través de diferents llenguatges com el teatre, el hip-hop, les danses africanes, la màgia, el vídeo, el graffiti... tant des de l'actuació com des de la formació de joves.
MÉTISSAGE (MESTISSATGE): Per una banda treballem amb grups de joves de diferents cultures. Per l'altra, barregem formes tradicionals de treball en prevenció i mobilització comunitària, amb formes més innovadores basades en la comunicació com eines de desenvolupament comunitari.
Degut al tipus de població amb la què havíem estat treballant, las estratègies d'intervenció que es van desenvolupar a mitjans dels noranta (i es continuen utilitzant) estaven basades en models multiculturals de població. Això és, ens permetien treballar amb grups molt diferents entre sí, però que tenen una certa homogeneïtat interna (cultural, idiomàtica...).
Així, es realitzen intervencions amb grups d'homes o grups de dones d'un mateix país o zona geogràfica, fent la intervenció una persona d'aquella mateixa zona que comparteix idioma i codis culturals amb el grup, i intervenint en l'espai propi de la comunitat (associació, casa particular...).
Per a treballar amb joves, ens trobem amb una diferència fonamental: mentre l'anomenada homogeneïtat de grup es bastant freqüent treballant amb adults, en els col·lectius de joves el que es donen són grups més heterogenis que no s'estructuren per origen, si no per lloc de residència. Així, mentre els llocs de reunió dels adults poden ser associacions o locals de la comunitat (bars, restaurants, locutoris...), els joves es centren més en estructures i equipaments de barri (centres escolars, d'oci, centres cívics).
Ens trobem doncs amb la necessitat de combinar models no només de multiculturalitat si no també de diversitat cultural, ja que necessitem realitzar intervencions en grups de joves que poden no compartir un mateix idioma, i que es mouen amb diferents codis culturals alguns dels quals són compartits i d'altres no.
A partir d'aquí els formats habituals (tradicionals o no) d'intervenció, basats en la transmissió d'informació i en debats en un plano exclusivament verbal, han de complementar-se amb noves estratègies que sumen aquesta diferència i siguin capaços d'incloure-la no només com un problema al que fer front si no com una eina útil d'intervenció.